PT2 FITXA 1

 

FITXA 1

 

1.Un ordinador, també denominat com a computadora, és una màquina electrònica que rep i processa dades amb la missió de transformar-los en informació útil. Es troba compost per una sèrie de circuits integrats i d'altres elements relacionats que són els que permeten l'execució d'una varietat de seqüències o rutines d'instruccions que indicarà l'usuari d'aquest.

Les seqüències seran sistematitzades prèviament en funció d'una àmplia gamma d'aplicacions pràctiques a través d'un procés que es coneix com a programació.

Llavors, per a poder utilitzar l'ordinador serà necessari i condició sense *equanom que es trobe programat i compte amb programes informàtics o programari que li aportaran aquelles dades específiques per a poder processar les dades. Quan d'un ordinador s'obté la informació que s'estava buscant, la mateixa es podrà continuar emprant internament o en defecte d'això ser transferida a un altre ordinador o component electrònic.

Si bé la tecnologia ha evolucionat amb passes de gegant des de l'aparició dels primers ordinadors en la dècada del quaranta del segle passat, especialment en els últims anys on el procés evolutiu va ser demolidor, la majoria dels ordinadors continuen respectant l'arquitectura coneguda com *Eckert-*Mauchly publicada per John *Von *Neumann i que fora creada pels enginyers electrònics John *Presper *Eckert i per John William *Mauchly.

 

 

 

2. Des del punt de vista funcional és una màquina que posseeix, almenys, una unitat central de processament (CPU), una memòria principal i algun perifèric o dispositiu d'entrada i un altre d'eixida. ... N'hi ha d'arquitectura mixta, anomenades computadores híbrides, sent també aquestes de propòsits especials.

 

2.1Es coneix com a programari1​ o *logicial al suport lògic d'un sistema informàtic, que comprén el conjunt dels components lògics necessaris que fan possible la realització de tasques específiques, en contraposició als components físics que són anomenat maquinari. La interacció entre el programari i el maquinari fa operatiu un ordinador (o un altre dispositiu), és a dir, el programari envia instruccions que el maquinari executa, fent possible el seu funcionament.

 

 

3. Un perifèric és un dispositiu que, tot i formar part de l'ordinador, és troba fora del contenidor principal (anomenat caixa o torre). Actualment també és fa referència com a perifèrics als dispositius que, tot i estar inclosos dins d'aquesta caixa són elements complementaris al funcionament bàsic de l'ordinador. És el cas d'alguns dispositius inclosos en ordinadors portàtils, com el monitors, el teclat, el ratolí, càmeres web, etc.

El concepte perifèric fa referència, no tant a la posició física d'un component, com a la seva situació lògica respecte al bus principal del sistema. En certa manera, tot allò que no sigui la UPC, la memòria principal, la memòria secundària (per exemple el disc dur) i el bus del sistema, és considerat perifèric.

S'entén, doncs, per perifèric al conjunt de dispositius que, sense pertànyer al nucli fonamental de l'ordinador, format per la CPU i la memòria central, permetin realitzar operacions d'entrada / sortida (E / S) complementàries al procés de dades que realitza la CPU. Aquestes tres unitats bàsiques en un ordinador, CPU, memòria central i el subsistema d'E / S, estan comunicades entre si per tres busos o canals de comunicació:

 

El bus d'adreces, per seleccionar la direcció de la donada o del perifèric al qual és vol accedir,

El bus de control, bàsicament per seleccionar l'operació a realitzar sobre la donada (principalment lectura, escriptura o modificació).

El bus de dades, per on circulen els dades.

Tot i que el terme perifèric implica sovint el concepte de "addicional però no essencial", molts d'ells són elements fonamentals per a un sistema informàtic. El teclat i el monitor, imprescindibles en qualsevol ordinador personal d'avui en dia (no ho van ser en els primers computadors), són possiblement els perifèrics més comuns, i és possible que molta gent no els consideri com a tal pel fet que generalment és prenen com a part necessària d'un ordinador. El ratolí és possiblement l'exemple més clar d'aquest aspecte. Fa menys de 20 anys no tots els ordinador personals incloïen aquest dispositiu. El sistema operatiu MS-DOS, el més comú en aquesta època, tènia una interfície de línia d'ordres per a la qual no era necessària l'ocupació d'un ratolí, tot és feia mitjançant comandes de text. Va ser amb la popularització de Finder, sistema operatiu de l'Apple Macintosh d'Apple i la posterior aparició de Windows quan el ratolí va començar a ser un element imprescindible en qualsevol llar dotat d'un ordinador personal. Actualment hi ha sistemes operatius en mode text que poden prescindir del ratolí com, per exemple, alguns sistemes bàsics d'UNIX i GNU / Linux.